VIVALDI

 

El 21 d’octubre de 2017 Ex Abrupto va presentar al Festival MAU de Roca Umbert una nova producció artística i musical basada amb l’obra mestre d’Antonio Lucio Vivaldi, Les quatre estacions. La producció, anomenada Vivaldi, exabrupta alabança a les quatre estacions, va homenatjar aquesta obra del s. XVIII donant una nova forma i dimensió a aquest gran clàssic de la humanitat.

 

Les estacions, van ser desglossades, intervingudes i reinterpretades per artistes musicals del món electrònic, experimental, industrial i sorollós: Coàgul, Emiliano Hernandez-Santana, Autonoise i Xavi Lloses.

 

Dos-cents-setanta-sis anys després de la seva mort, posem la mirada en el Vivaldi més transgressor. Aquella manera de fer que el va acostar més al poble i que el va allunyar tant dels cercles de poder i de la burgesia, que abans l’havia aplaudit, acusant-lo d’immoral. D’immoral perquè deixa de banda els esquemes tradicionals de la música sacra i desenvolupa, d’una forma innovadora, l’estructura formal i rítmica del concert, on busca contrastos harmònics, nous temes i noves melodies. Prenent els seus quatre concerts per a violí més coneguts, “Le Quattro Stagioni”, observem com Vivaldi esdevé un excepcional exemple del que es denomina música programàtica*. En aquests concerts, il prete rosso ens transporta als camps de Mantua, al costat dels seus rierols, amb els diferents tipus d’ocells cantant, els gossos que borden, el brunzit dels mosquits, pastors que ploren, ballarins borratxos enmig de nits silencioses, partides de caça tant des del punt de vista dels caçadors com des del de les preses, paisatges gelats, nens patinant sobre el gel i càlids focs a l’hivern.

 

A Vivaldi, exabrupta alabança a les quatre estacions, transportarem aquesta manera de fer, com si d’un Vivaldi del segle XXI es tractés, revisionant les seves “Quatre Estacions” amb Coàgul, Emiliano Hernandez-Santana, Autonoise i Xavi Lloses i situant-les en el centre de la fàbrica, el cor que batega en el pit del poble. Al costat de les carreteres; amb els diferents cantars de les màquines i els telers; els capatassos que criden; el plor contingut d’una dona a la fàbrica, que ha deixat al seu fill amb una veïna, i el plor d’aquest nen en la llunyania; la pluja repiquetejant en els sostres d’uralita i els so de l’aire calent pujant pel tub d’una estufa de carbó.